Skip to content

Fotografies de Catalunya

Fotografies de Catalunya

Inici
Mapa Interactiu
Comarques
- Alt Camp
- Alt Empordà
- Alt Penedès
- Alt Urgell
- Alta Ribagorça
- Anoia
- Bages
- Baix Camp
- Baix Ebre
- Baix Empordà
- Baix Llobregat
- Baix Penedès
- Barcelonès
- Berguedà
- Cerdanya
- Conca de Barberà
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- Maresme
- Moianès
- Montsià
- Noguera
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla d’Urgell
- Pla de l’Estany
- Priorat
- Ribera d’Ebre
- Ripollès
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Terra Alta
- Urgell
- Val d’Aran
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
Biografia de l’Autor

Inici
Mapa Interactiu
Comarques
- Alt Camp
- Alt Empordà
- Alt Penedès
- Alt Urgell
- Alta Ribagorça
- Anoia
- Bages
- Baix Camp
- Baix Ebre
- Baix Empordà
- Baix Llobregat
- Baix Penedès
- Barcelonès
- Berguedà
- Cerdanya
- Conca de Barberà
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- Maresme
- Moianès
- Montsià
- Noguera
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla d’Urgell
- Pla de l’Estany
- Priorat
- Ribera d’Ebre
- Ripollès
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Terra Alta
- Urgell
- Val d’Aran
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
Biografia de l’Autor

Tarragona

Tarragona.- Vista panoràmica des del Far de Salou (5/2021) — Vistes generals

Tarragona.- Catedral de Santa Maria S. XII/XIV d’estils romànic i gòtic. Portalada gòtica del S. XIII d’arquivoltes en degradació apuntades (11/1999) — Catedral de Santa Maria

Tarragona.- Església dels Dominics d’una sola nau amb la porta d’accés d’arc rebaixat, al damunt hi ha una fornícula buida i una rosassa (4/1999) — Església dels Dominics

Tarragona.- Església barroca de S. Agustí, S. XVI amb dos campanars als laterals i la porta flanquejada per columnes que sostenen un entaulament trencat (5/1999) — Església de Sant Agustí

Tarragona.- Església barroca de Sant Francesc, S. XVIII/XIX. Portalada flanquejada per columnes i pilastres i al damunt una fornícula i una rosassa (6/1999) — Església de Sant Francesc

Tarragona.- Ajuntament del S. XX ubicat a l’antic convent dels dominics. Façana d’ordre jònic amb marbres coronada per un frontó amb l’escut de la ciutat (7/2012) — Ajuntament

Tarragona.- Antiga Casa de la Ciutat, S. XIV de planta baixa i dos pisos. A la baixa conserva estructures del S. XIV i actualment ubica la oficina de turisme (11/1998) — Antic Ajuntament

Tarragona.- Antiga Audiència d’estil neoclàssic del S. XX i actual Universitat Rovira i Virgili. Conserva estructures romanes a l’exterior i a l’interior (10/1998) — Antiga Audiència

Tarragona.- Banc d’Espanya d’estil academicista del S. XX amb una façana amb sis columnes jòniques i el corona un escut amb les armes reials (3/2018) — Banc d’Espanya

Tarragona.- Casa de l’Abat de Poblet del S. XIX de planta baixa i dos pisos. A l’interior conserva l’antiga disposició conventual (3/2018) — Casa de l’Abat de Poblet

Tarragona.- Casa de les Beates del convent de Sant Domènech, S. XII/XVII d’estils romànic i gòtic construït sobre les ruïnes del temple romà (4/1999) — Casa de les Beates

Tarragona.-Casa dels Canonges, d’estil historicista del S. XIX de dues plantes amb finestres neogòtiques de dos models. Sota cobert hi ha un fris d’arcs cecs (4/1999) — Casa dels Canonges

Tarragona.- Casa Castellví o Mateu Feliu d’estil eclèctic de quatre plantes. A la segona hi ha un balcó al llarg de la façana amb cinc balconeres i llindes rectes (5/1999) — Casa Castellví o Mateu Feliu

Tarragona.- Casa dels Concilis del S. XVI de planta baixa i dos pisos amb la porta d’arc de mig punt que te esculpit l’escut T (tau) de Santa Tecla (4/1999) — Casa dels Concilis

Tarragona.- Casa del Degà, edifici de planta baixa i dos pisos. Hi destaquen a la façana reproduccions de làpides hebrees i romanes i esgrafiats moderns (11/1999) — Casa del Degà

Tarragona.- Casa Elias, S. XVIII, barroca de planta baixa i dos pisos on hi destaca el pati interior amb una escala noble amb columnes que suporten el pis (4/1999) — Casa Elias

Tarragona.- Casa Escorsa o de la Punxa projectada l’any 1928 per Antoni Pujol Sevil. Hi destaca la torre circular amb coberta cònica de pissarra (9/1998) — Casa Escorsa

Tarragona.- Casa Salas, modernista del S. XX de planta baixa i tres pisos. Destaquen les motllures de les obertures i sobretot la tribuna cantonera (12/2017) — Casa Salas

Tarragona.- Casa Suelves era propietat d’un Paborde. La façana sustentada per columnes es una barreja d’estils doncs els balcons son obra del S. XX (11/1998) — casa Suelves

Tarragona.- Col·legi de les Teresianes, noucentista del S. XX utilitzant rajola vista. La façana principal es de tres cossos i l’any 1924 es rodeja amb un reixat (12/1998) — Col·legi de les Teresianes

Tarragona.- Antic Hospital de Santa Tecla, S, XIII/XV. La façana forma un porxo de cinc obertures d’arcs de mig punt sobre pilastres (11/1998) — Antic Hospital

Tarragona.- Mercat Municipal, modernista del S. XX de tres naus longitudinals i una altre transversal. Les façanes estan resoltes amb arcades de mig punt (12/1998) — Mercat Municipal

Tarragona.- Casa d’en Tomàs Brull seu de la Reial Stat. Arqueològica Tarraconense. Hi destaca el gran vestíbul i escala al primer pis (7/2012) — Reial Societat Arqueològica Tarraconense

Tarragona.- Seminari Pontifici, historicista del S. XIX de planta baixa i quatre pisos amb dues torres laterals. Al centre sobresurt l’entrada principal (3/2018) — Seminari Pontifici

Tarragona.-Creu de terme del S. XVII del portal de S. Antoni sobre un peu quadrat datat de 1604. La magolla es vuitavada amb imatges de sants (3/2021) — Creu de terme del Portal de Sant Antoni

Tarragona.- Call jueu del S. XII recolzat per un costat per la muralla romana que disposava d’una porta a l’exterior que s’anomenaria Portella dels jueus (11/1998) — Diversos.- Call Jueu

Tarragona.- Monument als herois de 1811 d’estil noucentista del S. XX en homenatge als herois caiguts durant la guerra de la Independència del 1811 (12/1998) — Monuments

Tarragona.- Muralla romana construïda en el S. II aC. amb una longitud d’uns 3’5 Kms. del que es conserva al voltant d’un Km (9/1998) — Muralles

Tarragona.- Casa Castellarnau, S. XIV/XV/XVIII (Seu del Museu d’Història). Edifici senyorial amb la façana decorada amb esgrafiats i pintures (6/1999) — Casa museu Castellarnau

Tarragona.- Museu Arqueològic Nacional, S. XX, edifici integrat dins la zona arqueològica on està construït com el Pretori o la muralla romana (3/1997) — Museu Nacional Arqueològic

Tarragona.- Museu i Necròpolis Paleocristiana. Mostra el cementiri tardoromà dels S. III-V dC. millor conservat de l’imperi romà (3/2021) — Necròpolis paleocristiana

Tarragona.- Palau de l’Arquebisbe d’estil neoclàssic del S. XIX de tres plantes. La porta principal està flanquejada per columnes amb capitells jònics (11/1998) — Palau de l’Arquebisbe

Tarragona.- Porta Ciclòpia de la Muralla. Existien sis portes denominades així per estar emmarcades per enormes blocs megalítics (12/1998) — Portals de Muralla

Tarragona.- Anfiteatre romà, S. II dC. de planta el·líptica amb grades excavades a la roca amb capacitat per 14.000 espectadors (9/1998) — Recinte arqueològic.- Anfiteatre romà

Tarragona.- Circ romà amb capacitat per 20.000 espectadors edificat per l’emperador Domicià (81-96 aC.) on es feien curses de cavalls, bigues i quadrigues (9/1998) — Recinte arqueològic.- Circ romà i Fòrum Provincial

Tarragona.- Fòrum de la Colònia datat cap l’any 30 aC que era el centre religiós i social de la ciutat – Basílica de tres naus que acollia el tribunal de justícia (5/2021) — Recinte arqueològic.- Fòrum de la Colònia

Tarragona.- Plaça del Fòrum porticada de la que només es conserva una part de la basílica de tres naus que acollia el tribunal de justícia (7/2012) — Recinte arqueològic.- Plaça del Fòrum

Tarragona.- Teatre del S. I dC. l’escenari s’alçava sobre un podi i es va aprofitar el desnivell del terreny per assentar-hi parcialment la graderia (5/2021) — Recinte arqueològic.-Teatre romà

Tarragona.- Fortí Negre del S. XVII on abans es trobava un a fortificació anterior (10/1998) — Torres

Tarragona.- Pedrera romana del Mèdol. Depressió artificial deguda a l’extracció de roca en època romana calculada en uns 30.000 m3. de pedra (10/2012) — Rodalies.- Pedrera romana del Mèdol

Tarragona. Pont de les Ferreres o del Diable. Construcció del S. I dC. que forma part d’una canalització per portar aigua des del riu Francolí fins a Tarragona (4/1999) — Rodalies.- Pont de les Ferreres o del Diable

Tarragona.- Santuari Nostra Senyora de Loreto, S. XX construïda amb arcs parabòlics i campanar exempt de 26 Mts. obrint-se en alçada (12/2020) — Rodalies.- Santuari Nostra Senyora de Loreto

Tarragona.- Torre dels Escipions, S. I dC. denominat així erròniament al atribuir-se les figures en relleu als germans Escipió quant en realitat representen a Atis (9/1998) — Rodalies.- Torre dels Escipions

→1 2 3 →

Drets d’Autor | Política de Cookies | Política de Privacitat | ® 2024 Fotografies de Catalunya | Disseny Web Barcelona